header image

Que cap nen en quedi fora

EL CAS NORD-AMERICÀ

2013-10-01
“No ha d’haver cap obstacle perquè els pares puguin triar l’educació diferenciada a l’escola pública”. Hillary Clinton

Que cap nen en quedi fora

EL CAS NORD-AMERICÀ

Que cap nen en quedi fora

L’any 2001 el Congrés dels Estats Units va aprovar la llei No Child Left Behind Act (que cap nen en quedi fora) per fer front al fracàs escolar i dur a terme un canvi cultural al sistema educatiu nord americà.

Aquesta llei és la principal llei federal dels EUA en matèria educativa i s’aplica des de Llar d’Infants fins a la Secundària o High School. Algunes de les noves mesures que introduia van ser la incorporació de diverses proves d’avaluació comunes, la informació detallada a les famílies dels resultats dels seus fills i de la seva escola comparats amb les del seu entorn, l’increment de recursos federals a les escoles que obtenen millors resultats, la creació de programes de reforç pels alumnes amb dificultats o més autonomia i flexibilitat pels centres i directors per innovar o introduir nous projectes o metodologies didàctiques.

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la llei No Child Left Behind Act el Congrés dels EUA va aprovar el Title IX - 2002 on s’autoritzava als centres públics a optar pel model pedagògic de l’educació diferenciada o introduir-ho a algunes assignatures o programes per millorar el rendiment de l’alumnat. 

En poc menys de 10 anys, es va superar el mig miler de centres públics d’aquestes característiques, amb resultats molt positius. Tant Barack Obama, president dels EUA, com Arne Duncan, secretari d’Estat d’Educació, es van manifestar públicament a favor d’aquest model.


Més d’un miler de col·legis en 10 anys
Actualment als EUA, 1.890 escoles són diferenciades, amb un creixement espectacular especialment en, el sector públic, on des del 2006, més de 500 escoles s’han convertit –total o parcialment- en escoles single-sex. Els resultats han estat molt positius, no només a nivell de rendiment acadèmic sinó també en altres aspectes també rellevants. Segons un estudi publicat al 2009 per la Universitat de Califòrnia a partir de l’anàlisi de 225 centres diferenciats i 1.169 escoles mixtes: “Les noies graduades de les escoles secundàries del mateix sexe demostren orientacions acadèmiques més fortes, nivells més alts de compromís acadèmic, així com un nivell més elevat d’ autoconfiança”.

Igualtat d’oportunitats
Són notables els exemples que demostren que aquesta forma d’organització escolar pot ajudar a combatre el fracàs escolar i fomentar la igualtat d’oportunitatsn entre l’alumnat amb una situació socioeconòmica desfavorida.

Per a ells
Als barris més desfavorits de Chicago menys del 40% d’alumnes afroamericans finalitzen l’escola secundària i només un de cada quaranta nois arribava a la Universitat. Arran d’aquestes xifres tan preocupants va néixer l’Urban Prep Charter Academy for Young Men (www.urbanprep.org), institut públic per a nois negres sense mitjans econòmics situat al sud de Chicago i en el qual s’ingressa per sorteig. La quota d’èxit escolar fa que ho aconsegueixi pràcticament el 100% de l’alumnat. 

Un dels primers col•legis que va visitar al President Obama amb la seva dona va ser una d’aquestes escoles, el que ha propiciat que els seus alumnes siguin coneguts com “Little Obamas” Al 2013 el 100% d’estudiants d’últim curs (167) de la Urban Prep Academy`s de Chicago van entrar a la Universitat.

Per a elles
També per a les noies de minories socialment desfavorides la formació en col•legis diferenciats és determinant. El cas més paradigmàtic és el de la Young Women’s Leadership School de New York, amb escoles per a noies a Harlem i el Bronx, el 70% de les quals viuen per sota del llindar de pobresa. Quan es van crear l’any 1996 –sota mandat presidencial de Bill Clinton- s’adonaven que aquestes noies vivien en un medi dominat pels nois.

L’any 2002, aconseguien l’ingrés a la universitat el 96%, en front del 50% de mitjana a New York. Aquesta estadística s’ha mantingut: l’any 2006 TYWLS East Harlem obtingué el primer lloc per la ràtio de graduació, amb un 100%.

El 2007, aquest indicador fou del 97%, davant de la mitjana de la ciutat, que es mantingué al 50%. 

pdf >>>

“No ha d’haver cap obstacle perquè els pares puguin triar l’educació diferenciada a l’escola pública”. Hillary Clinton

TWITTER